José Francisco Sureda, escribía en enero de 1936 en Barcelona, en el “Butl.letí de una Asociación Universitaria de estudiantes en Cataluña”, el artículo “Un impresionista pur” en el que, entre otras cosas, decía lo siguiente:

“Si un matí d’hivern us aixequeu aviat i us encamineu al moll de la Ciutat de Palma, veureu una matinada rosada, presenciareu la sortida d’un sol Vermell com un rovell d’ou, i podreu mirar el despertar d’unes aigûes dormides que blavoses, en un principi, s’enriquiran d’alegres matisos, en reflectir-se en elles els estridents colors de les barques pescadores i el blanc pur de llur veles esteses. (…)
El moll a aquesta hora té els seus visitants. Hi trobareu el pescador que ha passat la nit al mar i ara salta a terra, o el carabiiner anadlús que ha fet la guardia vora el foc d’unes estelles. I algunes vegades, més de les que podrieu creure, trobareu un home de Mitjana edat dins un gruixut abric amb un Barret fic fins a les orelles i embolicat amb una grossa bufanda. Aquest estrany visitan tus el presentaré jo.
Es un artista d’una sensibilitat exquisida, que us esquematitzarà tota l’espiritualitat del moll en aquestes hores: es Fuster Valiente, un pintor fet, d’una gran originalitat, plasmador d’un art i d’una escola propia. Es Fuster Valiente un impresionista per excel.lencia, un artista que mai no ha cercat el triompf sorollós en les exposicions, ha pintat per ell i no per un públic massa vegades snob i pobre d’esperit. Ha estat egoista, si es vol, però gracias a aixó, avui podem fruir de les seves obres.
Havem vist moltes exposicions de molts de pintors, desfilar un seguit d’escoles i tècniques, però poques vegades ens hem deturat a veure el sentiment d’una obra, i es que rares vegades ens ha estat oferta amb la intensitat d’avui. Avui hem trobat un exemplar espiritualista, mireu-lo i procureu comprende’l, ja l’admirareu”.